PAI Medina Llíber, cenyim-nos a la veritat: ni 1.500 assistents, ni urbanisme depredador, ni macrourbanització, ni 488 xalets, ni 488 piscines, ni els habitants de Llíber en contra. El passat dissabte 27 de setembre es va celebrar a Llíber una manifestació que, lluny de congregar 1.500–2.000 persones com s’ha publicat, va reunir-ne menys de 400 i, d’aquestes, menys d’una desena eren veïns del municipi de Llíber. Se’ns fa difícil entendre que el PAI Medina Llíber puga classificar-se com a urbanisme depredador, ja que, si així fóra, no haurien acudit un bon nombre de persones vinculades a aquest mateix model, atés que gestionen negocis immobiliaris a la zona, o intermedien en compravendes, o realitzen activitats relacionades amb la construcció i els seus derivats; en definitiva, es dediquen a alimentar el model que en aquesta concentració es criticava. El Pla presenta una densitat de 12 habitatges per hectàrea, molt lluny de les 40–60 habitatges/ha habituals en grans urbanitzacions. Estem en una comarca on són habituals residencials, edificis o conjunts d’aquests que superen àmpliament aquestes xifres. Per què, doncs, l’anomenem macrourbanització? Probablement, darrere d’aquest moviment, hi ha interessos polítics i estratègics que tenen poc a veure amb la conservació de l’entorn. Sota la disfressa de la defensa mediambiental s’amaga un discurs que busca condicionar el desenvolupament legítim d’un pla que els seus detractors van judicialitzar i que, a data d’avui, compta amb sentències fermes que en reafirmen la viabilitat, la disponibilitat d’aigua i el compliment de totes i cadascuna de les exigències mediambientals. S’ha convertit en un mantra: “macrourbanització de 488 xalets amb 488 piscines”. Res més lluny de la realitat. El pla ha estat dissenyat com un ecoresidencial sostenible i extensiu, que combina tipologies d’habitatge: contempla la construcció de 276 habitatges unifamiliars i 132 apartaments, més sòl de propietat municipal —és a dir, dels veïns de Llíber— per a la construcció de 80 apartaments. No és cert que el poble de Llíber no haja opinat. En les passades eleccions municipals aquesta qüestió va monopolitzar el debat i el govern actual, que va aprovar el PAI de manera clara i transparent, va obtindre una àmplia majoria de 5 de 7 regidories. Des de Grupo VAPF reafirmem el nostre compromís amb la transparència i posem a disposició de tots els interessats la informació veraç i completa sobre el PAI a través de la plataforma Medina Llíber Informa, perquè qualsevol ciutadà puga conéixer de primera mà els detalls i beneficis d’aquest ecoresidencial.
NOTA DE PREMSA – GRUPO VAPF – 26/06/2025
ESPERÀVEM QUE LA JUSTÍCIA PARLARA I JA HO HA FET Portem mesos llegint i escoltant en diferents mitjans que pretenem, “a qualsevol cost”, i baix una estratègia de fets consumats, accelerar la urbanització perquè, quan arribaren les sentències judicials, ja fóra irreversible el procés. Portem mesos llegint i escoltant en diferents mitjans que la urbanització Medina Llíber no disposa de recursos hídrics ja que no compta amb concessió; que hem manipulat dades per a ajustar cabals a la nova sol·licitud, i que estem construint sense disposar d’ella. Portem mesos llegint i escoltant que l’expedient manca de declaració d’impacte ambiental o que aquesta estava caducada. Portem mesos llegint i escoltant que la urbanització manca de clavegueram. I tot açò ho portem llegint i escoltant perquè Salvem La Vall, l’Ajuntament de Xaló, Compromís, l’Ajuntament d’Alcalalí —tots o en part— no sols van presentar una denúncia davant la Guàrdia Civil per delicte ambiental que va ser arxivada perquè NO EXISTEIX TAL DELICTE (la urbanització es desenvolupa en sòl sense cap tipus de protecció, ni afecció, i qualificat com a urbanitzable des de 2001), sinó que també van interposar diferents recursos contenciosos contra el PAI, al·legant estos motius per a sol·licitar l’anul·lació del programa. Doncs bé, el Jutjat del Contenciós-Administratiu nº 2 d’Alacant ha dictat sentència, de data 17 de juny de 2025, per la qual es desestimen els recursos interposats pel M. I. Ajuntament de Xaló i pel M. I. Ajuntament d’Alcalalí contra l’acord plenari del M. I. Ajuntament de Llíber, que va aprovar el PAI del Sector Medina Llíber i va adjudicar la condició d’agent urbanitzador a GARSIVA, S.L.U. La sentència indicada desestima la procedència del recurs extraordinari per no concórrer els motius taxats legalment a l’efecte i, a més, encara que no fora necessari, el Jutjador, ad cautelam, analitza tots i cadascun dels motius que venen, dia rere dia, argumentant-se i dels quals es fan ressò els mitjans: A la qual cosa la sentència resol: Sobre el punt 1:“El Programa d’Actuació Integrada del Sector MEDINA de Llíber no suposa noves demandes de recursos hídrics en els termes contemplats en l’article 25 del TRLA. Per això, la seua aprovació no requerix informe sobre suficiència de recursos hídrics.” “La acreditació de la disponibilitat de recursos hídrics va quedar justificada amb la Declaració d’Impacte Ambiental favorable emesa.” Sobre el punt 2:“Per l’exposat, no resulta d’aplicació la transitòria 30 del TRLOTUP, per haver sigut derogada i, amb anterioritat, per haver-se aprovat el PAI en gener de 2021”, és a dir, la DIA està en vigor.” Sobre el punt 3:“El Projecte d’urbanització del Sector Medina Llíber sí contempla sistema de clavegueram i la connexió del sistema de clavegueram amb la depuradora, que s’està realitzant de manera independent.” I conclou:“Arribats a este punt, el recurs contenciós-administratiu no pot més que ser desestimat. En primer lloc, perquè no concorren els motius taxats en l’article 125.1 a) i/o b) de la Llei 39/2015. En segon lloc, perquè no cap revisar el planejament combatent un instrument de gestió. I, finalment, perquè no concorren els tres motius que adduïxen els demandants referents a la tramitació de la programació del sector controvertit.” Entenem que no procedix més comentari.
Nota de Premsa – Grup VAPF – 11/04/2024
Nota de premsa en resposta al comunicat remés per Gerard Fullana, Diputat en les Corts Valencianes pel grup polític COMPROMIS a diferents mitjans de comunicació relatiu a l’Acte de Conciliació al qual se’l va citar